Home

Publicat al diari Ara

El pit acostuma a ser la primera part vulnerada del cos femení en cas d’agressió sexual. És per això que un grup d’estudiants de la Universitat índia de Madràs ha inventat uns sostenidors amb un circuit de cables que produeixen descàrregues elèctriques a aquells que s’apropin a la propietària més del compte. Les dues noies del grup justifiquen el seu projecte: “A les dones ens ensenyen a ser bones amb tothom i a fer grans somriures. Però quan entrem en contacte amb el món real el nostre riure s’esvaeix perquè les amenaces contra la nostra integritat són sempre presents”.

La mort d’una estudiant de Nova Delhi després de ser violada i torturada per un grup d’homes dins d’un autobús al desembre va fer créixer un nou sentiment feminista a l’Índia que denuncia les alarmants estadístiques de crims contra les dones. La setmana passada, la brutal violació d’una nena de cinc anys comesa per un veí, que en va abusar durant tres dies, va revifar la indignació.  Al país es parla d’esprais de pebre, de classes de defensa personal i d’invents com la roba interior elèctrica o unes sabates amb microxip que poden enviar senyals d’alerta amb trescopsdetaló. Pero l’India té desigualtats socials molt marcades i són poques les que poden accedir a aquests recursos. “Moltes noies viuen al carrer, és a dir, ni tan sols tenen una casa on protegir-se, el primer element de defensa bàsic”, assenyala l’activista Kinari Dessai, que treballa amb grups de dones des de fa més d’una dècada.

Les notícies sobre agressions que publica la premsa índia demostren que la violència masclista és recurrent i afecta a les noies en general, al marge de la seva classe social o lloc de residència. El succés de Nova Delhi es va fer públic, va cridar l’atenció dels mitjans i s’ha convertit en un símbol nacional, però hi ha centenars de casos que no tenen la mateixa difusió.

Deshonor i inseguretat

“En moltes zones del país encara es demana a les dones que callin si passa alguna cosa per mantenir l’honor de la família”, explica la Rehana Riyawala, secretaria de l’Associació de Dones Autoempleades de la ciutat d’Ahmedabad. “Moltes vegades, la seva seguretat física comença a casa, amb els homes que viuen amb elles. Les noies han de tenir una feina i uns ingressos per aconseguir un lloc a la societat”.

La Moumita Chaterjee té vint-i-set anys, porta els cabells curts, de vegades du texans i també treballa. Aquestes dades són importants perquè, a més a més, està casada: “La família del meu marit és molt oberta i no tinc problemes  ̶ reconeix ̶- però hi ha moltes dones que després del casament es transformen en bahu”, un terme que en hindi defineix a la jove que viu a casa dels sogres i s’encarrega de les feines de la llar.

El Tarun és un empresari de vint-i-quatre anys que amaga el seu cognom però que explica de forma oberta quin tipus de parella busca: “Vull una dona que s’estigui a casa tot el dia, per això ha de tenir aficions, sinó, s’avorrirà molt mentre sóc a l’oficina”. I si ella volgués una feina? “És millor que no, la meva família és força conservadora”. Malgrat tot, reconeix que a les grans ciutat índies, com Nova Delhi, Bombai o Bangalore, la societat cada cop és més oberta: “Les parelles poden viure juntes abans de casar-se i les noies treballen, beuen o fumen sense amagar-se”.

Tal i com sostenen molts activistes, l’impuls feminista que viu l’Índia pot tenir resultats a llarg termini, però encara queda molta feina per endavant. La Kinari Dessai ho resumeix en tres frases: “La societat india és profundament masclista. S’ha de canviar l’educació de tots, homes i dones. Per desgràcia, encara trigarem anys a aconseguir una situació equilibrada”.

***

La llei del desig: s’endureixen les penes

El 4 d’abril van entrar en vigor noves lleis que endureixen els càstigs pels casos de violència masclista. Si una agressió sexual provoca la mort o deixa la víctima en estat vegetatiu, la nova llei estableix la pena capital, una mesura criticada per Human Rights Watch o Amnistia Internacional. Els canvis legislatius han seguit les propostes d’un comitè encapçalat per l’ex-president del Tribunal Suprem del país, Jagdish Sharan Verma, que va morir dilluns als 80 anys. Alguns dels seus suggeriments van arribar descafeïnats a l’esborrany de llei i d’altres van quedar-ne fora, com el de qualificar de delicte les violacions dins del matrimoni o eliminar la protecció que tenen les forces de l’ordre en cas d’agressió sexual. Tampoc s’ha rebaixat a 16 anys l’edat mínima per tenir sexe consentit.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s